Mikao Usui, el fundador del Reiki: història i llegat
La història del Reiki s’inicia amb la figura inspiradora de Mikao Usui, més conegut entre els practicants com l’Usui Sensei. La seva vida és un viatge profund de recerca espiritual,…
Em dic en Jordi Ibern Novell i sóc el fundador de Kisetsu, Reiki & Meditation School. Vaig néixer a Granyena de les Garrigues, Lleida, i actualment visc a Barcelona. Estic casat. Sóc pare. I aquestes són, realment, les úniques certeses que tinc a la vida. La resta? La resta és molt més complexa i menys clara.
Vaig tenir una infància que recordo com preciosa i trista alhora. L’adolescència i primera joventut van ser fosques, difícils. Com molts abans que jo, em vaig perdre en el camí d’una vida que ni coneixia ni comprenia. Em vaig dedicar, amb èxit, a sobreviure. Res més. No sabia que es podia aspirar a més. Mai no vaig saber les regles de la vida i aquesta, de manera una mica agressiva però coqueta, em va portar a llocs lúgubres, tant a dins meu com a fora. Vaig conèixer la foscor. Fins i tot em vaig arribar a convèncer que m’agradava.
Va ser quan tenia poc més de 20 anys que em vaig adonar, per primera vegada, de la meva insatisfacció general, essent benvolent en l’apreciació. No és que no fos feliç, és que era infeliç. També, com molts abans que jo, no pretenc ser especial en aquestes coses, una ruptura amorosa ho va desencadenar tot. Una ruptura amorosa i un llibre, Conversaciones con Dios. Un llibre que, rellegit molts anys després, no recomanaria a ningú, però que, tanmateix, va despertar en mi una necessitat, motivació i desig que canviarien el rumb de la meva vida.
L’any 2002, amb 24 anys, vaig descobrir el Reiki, i no perquè busqués solucions al meu patiment, sinó perquè la mateixa persona que, sense intenció ni maldat, va ferir el meu cor, me’n va parlar. En aquella època, intentant ser feliç, devorava llibres d’autoajuda i experimentava amb pràctiques que desconeixia profundament, com la meditació. Vaig decidir escriure un llibre, El despertar. Un llibre mal escrit i arrogant, si es té en compte que el va escriure un jove ignorant que ignorava la seva ignorància. No obstant això, va ser un llibre honest. El que hi ha escrit en aquestes poc més de 200 pàgines representa fidelment al jove que el va escriure. El llibre es va publicar i es van vendre les 1000 unitats que es van imprimir en una primera edició. Un dels lectors, un conegut a qui admirava, em va dir un dia: «Jordi, hauries de fer Reiki, encaixa amb tu». De nou, aquest Reiki desconegut tornava a aparèixer. Vaig decidir fer un curs. Em va canviar la vida. Em vaig sentir a casa.
És just dir que jo mai vaig trobar el Reiki, el Reiki em va trobar a mi. I va haver d’insistir una mica, però em va trobar. I em va salvar de mi mateix.
La meva primera professora de Reiki, la Júlia Costa, va tenir molt a veure en el fet que m’enamorés del Reiki. Propera, amable, profunda, sempre em vaig sentir protegit al seu costat. En dos anys vaig completar la formació de Reiki Tradicional, convertint-me en professor (mal anomenat «mestre») i, sense voler, vaig començar a fer sessions de Reiki a amics i coneguts. Per alguna raó que encara no he comprès, i que tampoc pretenc ja comprendre, les persones van començar a venir. Més i més. No cobrava per les sessions. Aprenia, practicava, descobria. El primer curs de Reiki com a professor tampoc va ser buscat. Era massa tímid com per intentar satisfer els meus desitjos egòlatres. En recomanar la meva professora de Reiki a uns amics que volien aprendre Reiki, aquests em van pregar, gairebé em van obligar, que fos jo qui els ensenyés. En aquell moment, tenia una vida més bonica, molt més bonica, que la de la meva adolescència i primera joventut. Millors hàbits, natura, lectures constants. Bellesa. Silencis. Vaig oferir el curs. Vaig descobrir el Reiki. Les paraules fluïen, els silencis també. A partir d’aquell dia, vaig començar a fer cursos regularment; primer cada dos o tres mesos, després cada mes, després cada dues setmanes. Em vaig traslladar a Barcelona. Lleida era un cicle i aquest havia arribat a la seva fi.
Per què a Barcelona?
A Fira Natura, a Lleida, estava fent sessions de Reiki gratuïtes de 15 minuts per ajudar a promocionar un centre de teràpies naturals d’uns amics. Una assistent a la fira, la Berta, em va demanar el número de telèfon per quan decidís aprendre Reiki. La Berta és ara una de les meves millors amigues, i més de vint anys després, encara no ha après Reiki… Una setmana després de la fira, una desconeguda em va trucar per preguntar-me si volia viure a Barcelona. Era amiga de la Berta, buscava company de pis i va sentir que jo seria l’ideal. Aquests tipus d’estranyeses dels amants del New Age… Vaig accedir a visitar la seva casa a Sant Just Desvern. Estava encuriosit.
La mateixa setmana de la fira, un senyor txec, en Vladímir Durina, va venir a Lleida a presentar uns productes naturals. Va acabar mesurant l’energia dels assistents amb unes varetes, i jo vaig resultar ser un «9». Com que no coneixia l’escala sobre la qual estàvem mesurant, em vaig quedar més o menys igual. Dos dies després, la Bruni, l’organitzadora, em va dir que en Vladímir volia que jo anés a Praga a aprendre una teràpia energètica. Cap més explicació. Jo no havia ni intercanviat una paraula amb el Vladímir.
Una setmana després, vaig deixar la feina, vaig informar la meva família i amics que me n’anava a Praga a aprendre una teràpia energètica i després em mudava a Sant Just Desvern, a Barcelona, per dedicar-me al Reiki. Va ser la decisió més insensata de la meva vida. La millor. De vegades trobo a faltar aquella ingenuïtat. Ningú va comprendre les meves raons, jo no les vaig saber explicar.
Des de Sant Just Desvern, vaig estar anant i venint de la República Txeca i Eslovàquia durant anys. Vaig fer centenars de sessions, cursos i retirs. Vaig guanyar una experiència que necessitava molt més del que pensava i vaig aprendre un anglès rudimentari, però suficient. Cada dia practicava Reiki, meditació, corria deu quilòmetres i menjava sa. Vaig visitar l’Índia, evidentment. Em va decebre molt, però la seva influència en mi va ser més gran del que m’esperava. Continuava buscant, continuo buscant. No sabia què buscava, no sé què busco. Però busco.
L’any 2005 vaig conèixer la José de Groot. Inicialment alumna meva en un curs de Reiki, va acabar convertint-se en una ànima inseparable. Professora de ioga especialitzada en anatomia per al ioga i Yin ioga, junts vam crear la combinació de Yin Yoga & Reiki. Des d’aquell primer any, hem fet centenars de tallers i retirs a Catalunya, els Països Baixos i Finlàndia. La meva col·laboració amb ella em va obrir les portes per oferir cursos de Reiki i meditació en altres països. Van ser anys d’obertura i viatges, tant a Espanya com a la resta d’Europa. En aquells anys d’expansió, vaig fundar una associació sense ànim de lucre per portar Reiki a persones en risc d’exclusió social, Voluntaris Reiki. Vam fer milers de teràpies de Reiki a persones que realment ho necessitaven. Vam haver de tancar degut a la crisi econòmica que va començar el 2008.
L’any 2011, vaig tenir l’oportunitat de fer un intensiu de quinze dies de mindfulness amb el mestre zen Thich Nhat Hanh a Plum Village, França. Aquella experiència em va mostrar el poder transformador de l’atenció plena i la simplicitat en la vida quotidiana. Em vaig enamorar dels ensenyaments del Thay, nom afectuós amb què es coneix a Thich Nhat Hanh i que significa mestre en vietnamita. Més endavant, em vaig formar a la Universitat de La Salle i a la Universitat de Barcelona, completant els meus coneixements amb un Títol Superior de Mindfulness i Gestió Emocional i un Curs de Mindfulness Aplicat a l’Educació, respectivament. Els diplomes sempre ajuden, encara que la meva meditació i el meu mindfulness són del Thay.
L’any 2015 també vaig començar a estudiar Psicologia a la U.N.E.D. Per la resta, continuava viatjant, oferint cursos, retirs i teràpies de Reiki en diferents països. En un d’aquests cursos, a París, vaig conèixer la Taly, amb qui em casaria anys després. Junts, vivim a Barcelona i tenim una filla preciosa, la Laïa.
En la meva cerca i amor pel Reiki, la meditació i el zen, vaig viatjar al Japó, on em vaig enamorar de l’enfocament japonès del Reiki. Posteriorment, vaig realitzar els cursos de Jikiden Reiki amb Yamaguchi Sensei i de Gendai Reiki Ho amb Rika Saruhashi, i vaig aprofundir en les tècniques japoneses del Reiki amb Frank Arjava Petter. Des del 2015, viatjo cada any al Japó, i actualment, a Tôno, a la prefectura d’Iwate, ofereixo anualment un curs de mestratge de Reiki amb una immersió espiritual i cultural de dotze dies. El Japó és on em sento a casa.
El mateix any que vaig anar per primera vegada al Japó, vaig conèixer la Yasmine Sinno, professora de ioga establerta a Beirut. Vam connectar ràpidament i em va convidar a oferir cursos de Reiki i meditació al Líban. Junts, vam dur a terme cursos i recessos fins que la ignorància humana, convertida en violència, crueltat i dolor, ens va obligar a fer una pausa que encara perdura. La Yasmine es va mudar a Itàlia, on va obrir un centre de ioga. Jo vaig regularment a fer-hi cursos de Reiki i meditació mentre tots dos somiem, en silenci, amb el moment en què puguem tornar a parlar de Reiki, ioga i meditació al Líban.
L’any 2019, vaig viatjar a Yangshuo, a la Xina, on vaig completar un intensiu de Qi Gong i Tai Chi a la Shan Tai Chi School. Aquesta experiència em va fer entendre, encara més, el poder curatiu d’una vida senzilla i d’una pràctica regular, integrant la saviesa de la Medicina Tradicional Xinesa en el meu propi camí i ensenyaments.
En tornar de la Xina, una pandèmia, una filla preciosa, la publicació del meu llibre El camino espiritual del Reiki i un despertar del món online van fer un gir a la meva vida.
L’any 2023, juntament amb la meva dona i un amic, vam consolidar Kisetsu, Reiki & Meditation School, un projecte que es va gestar a partir del 2015, després del meu primer viatge al Japó. Kisetsu havia de ser una escola de Reiki i meditació amb una estètica japonesa i uns principis que, tot i que poden semblar idealistes, són fonamentals per a mi: ensenyar amb honestedat, buscar la simplicitat i promoure l’amabilitat. La pandèmia ho va canviar tot i el projecte va quedar aturat fins que, després de moltes reunions i moltes infusions, vam decidir modificar lleugerament la idea original i apostar per una Acadèmia Online, a més d’incloure tot el que jo ja oferia. Kisetsu és l’evolució del que jo havia estat fins aleshores. A Kisetsu oferim cursos i tallers de Reiki, meditació i mindfulness tant online com presencials; i ho fem de manera senzilla i accessible i en els tres idiomes amb els quals sempre he ensenyat: català, espanyol i anglès.
Kisetsu significa estacions en japonès. El nom fa referència al que considero el cor de les meves ensenyances, ja sigui en el Reiki, el mindfulness, la meditació o el Qi Gong: la vida és primavera, estiu, tardor, hivern, primavera, estiu, tardor… fins que un dia s’acaba. I viure és aprendre a navegar amb destresa aquests cicles que sempre tornen. Quin és el secret? La disciplina acompanyada d’amabilitat i humilitat.
Avui, després de més de vint anys des que vaig començar aquest viatge sense retorn, segueixo explorant amb curiositat cada estació, cada canvi, cada moment. Per fi sóc conscient que ignoro profundament les qüestions més importants de la vida, com «Qui sóc?» o «Quin és el significat de la vida?» però em sento còmode amb aquesta ignorància. I em sento profundament agraït. La vida ha estat i és generosa amb mi en experiències i en persones. I el meu objectiu ara és molt més clar: vull arribar a la mort sent una persona present, amable i disponible.
Gràcies,
Jordi Ibern Novell (octubre de 2024)
La història del Reiki s’inicia amb la figura inspiradora de Mikao Usui, més conegut entre els practicants com l’Usui Sensei. La seva vida és un viatge profund de recerca espiritual,…
La vida, en la seva essència més pura, és un cicle constant de canvi, un flux interminable d’estacions que van i vénen. En japonès, la paraula Kisetsu significa «estacions», però…
Va ser l’any 2015 quan vaig decidir que volia oferir el mestratge de Reiki per als meus alumnes al Japó. Quan vaig visitar el Japó per primera vegada, a l’estiu…