Els encants de la meditació en silenci

La pràctica ancestral de la meditació en silenci ha perdurat al llarg dels segles com una tècnica profundament arrelada en la recerca de pau interior i claredat mental. A diferència d’altres formes de meditació que incorporen sons, mantres o moviments físics, la meditació en silenci es realitza en un entorn tranquil, lliure de distraccions, on l’únic focus és la pròpia ment. Exemples notables d’aquesta modalitat són el zazen i el vipassana.

El propòsit fonamental de la meditació en silenci rau en assolir un estat de consciència plena en el moment present, evitant ser arrossegat per pensaments o emocions que puguin pertorbar la serenitat. En aquest sentit, es centra en l’observació i acceptació dels pensaments i emocions sense jutjar-los ni intentar modificar-los, cultivant així la capacitat d’estar plenament present i entrar en comunió amb l’entorn.

La versatilitat de la meditació en silenci es reflecteix en la possibilitat de practicar-la en diverses postures: asseguts en una cadira, en posició de lotus, asseguts en seiza (postura genollada japonesa), drets o fins i tot estirats. La clau resideix en trobar una postura còmoda que faciliti mantenir l’atenció i concentració durant la meditació, que pot allargar-se des d’uns pocs minuts fins a diverses hores, segons les preferències, habilitats i experiència de cada individu.

La meditació en silenci es fonamenta en tres elements essencials: aturar-se, observar i acceptar. Aturar-se física i mentalment constitueix el primer component, marcant la necessitat de pausar tant l’activitat corporal com la mental. L’observació és la pràctica real de la meditació en silenci, i l’acceptació és el resultat d’una pràctica constant que condueix, sense cap mena de dubte, a un estat de serenitat, pau i comprensió profunda.

Jordi Ibern