Explorant el Qi: L’energia vital que ens dóna la vida

Segons els antics textos de la Medicina Tradicional Xinesa, l’ésser humà està compost per cinc substàncies fonamentals: el Qi (energia), la sang, el Jing (essència), el Shen (esperit) i els fluids. En aquesta riquesa de conceptes, el Qi destaca com un pilar essencial, sent un dels “Tres Tresors” juntament amb el Jing i el Shen.

El Jing, conegut com l’essència, representa la substància que nodreix i sosté tota vida. És la font mateixa de l’existència. D’altra banda, el Shen, traduït com a esperit, encarna la vitalitat i la puresa que es troba més enllà del Jing i el Qi. És la lluminositat d’aquells que estan plenament conscients, descansant al fetge durant la nit i vivint al cor durant el dia. El Shen alimenta la capacitat de la ment per concebre noves idees i és el desig ardorós de viure plenament.

El Qi, d’altra banda, ocupa un lloc fonamental en el pensament oriental, sent una paraula que troba dificultats en la seva traducció a l’occident. Sovint interpretat com «energia vital», aquesta traducció resulta incompleta, ja que el pensament xinès no distingeix entre energia i matèria. Qi significa «aire» o «alè», i, de fet, tot a l’univers, tant orgànic com inorgànic, està compost i definit pel Qi. En realitat, la seva comprensió s’aconsegueix a través de les seves diverses funcions, una perspectiva que impregna tota la medicina tradicional xinesa.

El Qi en l’ésser humà prové de múltiples fonts: el Qi prenatal, transmès pels pares en el moment de la concepció i emmagatzemat als ronyons; el Qi derivat de la digestió; el Qi obtingut a través de la respiració, entre d’altres. La seva presència és omnipresent, sense límits.

Aquest concepte dinàmic compleix diverses funcions en l’organisme humà: genera el moviment, protegeix el cos, constitueix la base de les transformacions internes, sosté els líquids corporals i proporciona calor. Diferents tipus de Qi, com el dels òrgans, els meridians, el nutritiu i l’ancestral que governa el cor, demostren la complexitat i vitalitat d’aquesta energia que ens dóna vida.

Més enllà de definir què és el Qi, la clau radica en comprendre les seves funcions. Aquest flux energètic manté l’equilibri, promou el canvi i regula la vida mateixa. En l’univers de l’ésser humà, el Qi és el vincle íntim amb l’existència, ja que, com diu la saviesa xinesa: «sense Qi, no hi ha vida».

Jordi Ibern