Mikao Usui, el fundador del Reiki: història i llegat

La història del Reiki s’inicia amb la figura inspiradora de Mikao Usui, més conegut entre els practicants com l’Usui Sensei. La seva vida és un viatge profund de recerca espiritual, marcat per una entrega inquebrantable als valors de pau i realització.

El Mikao Usui va néixer el 15 d’agost de 1865, en el primer any del període Keio, al petit poble de Taniai, situat al districte de Yamagata, prefectura de Gifu, al Japó. El Mikao Usui provenia d’una família hatamoto de samurais, lligats al clan Chiba, una casta elevada tot i les dificultats econòmiques durant la infància d’Usui. Aquests orígens li van donar accés a una educació rigorosa, en la qual va cultivar el seu amor per les arts, la poesia i la filosofia, totes elles manifestacions que van ressonar en la seva vida i obra.

Des de jove, l’Usui Sensei va estar immers en la filosofia budista de l’escola Tendai, seguint els passos dels seus pares, fervents practicants d’aquesta corrent. En contrast amb algunes versions que afirmen una possible afiliació cristiana, tot apunta que l’Usui Sensei va ser devot de les ensenyances budistes durant tota la seva vida. Fins i tot, en ser enterrat al temple budista  de Saihō-ji de el Tòquio, queda reafirmada la seva connexió amb l”espiritualitat budista japonesa. Va utilitzar el nom monàstic de Gyoho, amb el qual va continuar la seva formació religiosa com a monjo Tendai laic.

L’Usui Sensei es va casar amb la Sadako Suzuki, amb qui va tenir dos fills: el Fuji i la Toshiko. Al llarg de la seva vida, l’Usui Sensei va assumir diferents rols i treballs, una versatilitat que mostra el seu esperit inquiet i curiós: va ser periodista, funcionari de presons, treballador social, secretari privat del polític Shimpei Goto, i voluntari en un grup sintoista. Tanmateix, la veritable motivació d’Usui Sensei era trobar la plenitud espiritual, una recerca que va definir la seva vida i va donar forma al mètode de sanació que, temps després, coneixeríem com a Reiki.

Amb el temps, i després d’un període de profunda introspecció, l’Usui Sensei va decidir dedicar-se completament a la realització personal. Va passar almenys tres anys en un monestir zen a Kioto, on va aprofundir en pràctiques de meditació i disciplines espirituals rigoroses, sota l”auster objectiu zen d’aconseguir l’Anshin Ritsumei, l’estat de pau i serenitat perfectes.

Finalment, buscant respostes a les seves inquietuds internes, l’Usui Sensei es va retirar al Mont Kurama, una muntanya sagrada a les afores de Kioto, on va realitzar un retir de vint-i-un dies durant la primavera de 1922. Durant aquest període de meditació i dejuni, el Mikao Usui va experimentar el que ell mateix va descriure com la “Gran Energia Espiritual” (Reiki). Aquest despertar transformador li va permetre assolir l’Anshin Ritsumei i el va inspirar a compartir el seu descobriment amb el món. A l’abril d’aquest mateix any, va fundar a Tòquio la Shin Shin Kaizen Usui Reiki Ryoho Gakkai —Societat per a la millora de la ment i el cos— dedicada a ensenyar i expandir el Reiki al Japó.

El Reiki, tal com ho ensenyava l’Usui Sensei, tenia un propòsit essencialment espiritual. El seu enfocament innovador incloïa les Reiju (iniciacions), un component fonamental de les ensenyances del Reiki que connecta els estudiants amb la Gran Energia Espiritual, buscant despertar en ells una consciència plena. Amb el temps, el mètode va evolucionar i va adoptar característiques de la medicina energètica, especialment sota la influència de Chujiro Hayashi, un dels seus alumnes més destacats.

Les posicions de mans sistemàtiques que avui associem amb el Reiki es van introduir més tard, en gran part per assistir els practicants principiants. Així mateix, els símbols que formen part de la pràctica actual del Reiki es van incloure amb l’objectiu de facilitar la canalització energètica i cultivar la compassió i la consciència.

Les ensenyances de Reiki d’Usui Sensei van guanyar renom després del Gran Terratrèmol de Kantō al setembre de 1923, una catàstrofe que va devastar Tòquio i els voltants, causant la mort de més de 140.000 persones. La solidaritat d’Usui Sensei i els seus deixebles, que van oferir sessions de Reiki a innombrables víctimes, va marcar un moment clau en la seva vida. La seva entrega no va passar desapercebuda i li va valer la condecoració de l’Emperador japonès amb el Kun San To, un reconeixement a la seva ajuda humanitària.

L’Usui Sensei va dedicar els darrers anys de la seva vida a difondre el Reiki per tot el Japó. Va morir el 9 de març de 1926, als 62 anys, i va ser enterrat al temple Saihō-ji, on una gran làpida commemorativa narra la seva vida i la seva contribució espiritual. En les inscripcions de la seva tomba, es menciona que va ensenyar Reiki a més de dues mil persones, encara que en les seves anotacions personals només consta haver instruït unes set-centes.

Molts dels seus deixebles van establir les seves pròpies escoles i centres de Reiki, contribuint a l’expansió d’aquesta pràctica. Tanmateix, la Segona Guerra Mundial i la prohibició d’activitats espirituals, entre elles el Reiki, durant la postguerra van extingir gairebé totes les organitzacions. Malgrat aquests desafiaments, el Reiki va trobar el seu camí cap a Occident, i el llegat d’Usui Sensei roman viu en milers de practicants que veuen en ell una inspiració per aconseguir la pau i la plenitud.

L’Usui Sensei no només va fundar una tècnica de sanació; en la seva recerca incansable de pau interior i el seu compromís amb el benestar dels altres, va deixar un llegat de compassió i espiritualitat. La seva vida és un recordatori que la veritable pau no és només un estat, sinó un camí d’autodescobriment i creixement que pot canviar la vida d’aquells que escullen recórrer-lo.

Jordi Ibern